El govern espanyol diu que haurà d’apujar impostos perquè Espanya té moltes infraestructures cares de mantenir. Són cares perquè, segons sembla, els grans estrategues de l’ Estat, aquells que cobren més del que nosaltres reuniríem en mitja vida, no van planificar-les bé. Van fer aeroports orfes d’avions, trens d’alta velocitat entre ciutats que no calia connectar, autovies desertes… espais plens d’ombres i fantasmes que paguem entre tots. No en van fer estudis de viabilitat econòmica? no van pensar si serien rendibles i compensarien la despesa? en què pensaven? eren tan grasses les vaques?… ho diu el Ministre de Foment, José Blanco, «a partir d’ara ho haurem de pensar i planificar» i es queda tan ample, tip de glòria… com qui diu «ara ho haurem de fer bé que ja no estem per bestieses». I no passa res. Ningú no s’esquinça les robes, no udolen els llops polítics, l’ oposició no se’l cruspeix per esmorzar… el president atorga i diu que sí amb el cap… sí, ara ho haurem de pensar tot abans de fer-ho. És un nou corrent que sorgeix de les cendres de la inutilitat… planificar, pensar, gastar una part de les xifres infames que destinen a la seva glòria a finançar estudis de viabilitat… com és que la mediocritat ens envolta? som nosaltres tan mediocres que ens cal ser governats per mediocres?

 Això sí, estic tranquil·la. El President del govern central potser no sap com sortir de la crisi però el seu delfí sí. Pérez Rubalcaba té la clau. Sap el secret per treure el país de la ruïna econòmica i ètica. Ho ha dit aquesta mateixa setmana. Sap què ha de fer per remuntar. Ho té claríssim. Sap com crear ocupació i «generar empleo».El nostre destí col·lectiu és a les seves mans. Ai, però només ho posarà en pràctica si governa. Tot i ser encara vicepresident i membre destacat de l’executiu de Rodríguez Zapatero no li dirà. El candidat s’ ho guarda per la propera campanya electoral. No el comparteix… els 4 milions d’aturats hauran d’esperar. No ve d’aquí. Estem preparats per suportar-ho tot. Si els aeroports poden estar buits, els nostres estómacs també.