No necessito arribar la primera, ni tan sols la segona. Només em cal no estar morta d’esma, no ser perfecte, i senzillament, arribar. M’agradaria poder quedar-me un temps a casa i ser molt mare, maríssima, sense que això signifiqués que sóc una nefasta periodista o mala professional. Voldria poder estar tranquil·la a la feina sense mirar en rellotge i treure el fetge per la boca per arribar a la llar d’ infants. Voldria no pensar en tot allò que em queda per fer a la redacció mentre gronxo una princesa al parc i que fer-ho no em fes sentir mala mare.
Voldria acabar el dia mirant-me un minut la cara i trobar-me i sentir-me i saber que hi sóc i cap a on vaig. Voldria tenir millor veu per cantar Puff en drac màgic, la lluna la pruna i el sol solet. Voldria tenir més encant llegint contes de dracs i prínceps i no alçar tant la veu. Sí que necessito ser la millor mare.
Voldria no sentir-me culpable per no haver recuperat la figura després de portar un èsser humà al món. Per no ser la Pe, ni l’ Angelina ni cal altre nina perfecta i harmònica.
Algú fa un temps va pensar que les dones haviem de ser més lliures i estar menys sotmeses. Quanta raó! Que podiem treballar i ser independents i no quedar-nos a casa només fent de mastressa i mare. Quanta raó!
No creieu però que ens van treure les cadenes… només les van destensar per donar-nos una falsa idea de llibertat. Ser lliure és triar. Ara una mica de tot. Ara només una cosa. Ara només l’altra.
Desallibereu-nos, ja! L’ alliberament fins ara és una mena d’esclavatge.
